Us presentem a en Jean Luc i l'Arturo, uns germans husky amb una
llarga història darrere seu.
Fa 10 anys vivien en un terreny amb els seus pares. L'amo passava
un cop a la setmana per alimentar-los. El no tenir quasi contacte amb els
humans va fer que la seva adopció fos un tema complicat. Van patir diverses
anades i tornades de diferents famílies. En Jean Luc per "expert
jardiner" ... Forats de més d'un metre de profunditat, en els que s'hi
ficava i només deixava veure la punta de la seva cua. I l'Arturo per "no
ser-hi". Tenia tanta por que vivia eternament amagat darrere sofàs,
matolls...
Però un bon dia una família els va acceptar tal com eren. La seva
infinita paciència i comprensió va obrar el miracle: avui són una parella
peculiar, lleugerament tímids, però totalment adaptats a la vida en companyia
dels humans.
Veure la seva evolució ha sigut una lliçó molt més efectiva per
nosaltres com a veterinaris que qualsevol classe d'etologia que ens
poguessin impartir. Encara recordo la primera vegada que vaig anar a
vacunar-los a casa ... Se'm va fer difícil confiar aleshores i creure que
aquells gossos amb aquella cara de llops eren dòcils. En Jean Luc va ser
confiat amb major rapidesa, però el seu germà l'Arturo va trigar una mica més.
Però any darrere any es van anar relaxant, cada vegada més a prop de la casa,
cada vegada fugint menys. La confiança guanyada amb el pas del temps pels seus
amos, van fer que avui puguem recordar aquells temps entre rialles. Totalment socialitzats, ara els encanta viatjar en cotxe, s'han
fet els reis del saló, accepten les visites amb tranquil·litat i són una
parella inseparable, fins i tot per venir al veterinari!
Enhorabona, família per la feina feta i gràcies per confiar en
nosaltres des de fa tants anys, tot i la llunyania!
Miquel Àngel i Lídia.
